Los túneles, un reto para la ingeniería. La construcción del Eurotunel.

Equips d’enginyers, topògrafs i geòlegs posen el seu coneixement a prova en les construccions de túnels, probablement un dels seus majors reptes. Però per si això fos poc, quan el túnel és submarí, llavors ja és una prova per a grans empreses i reptes que superen el merament tècnic i es converteixen en projectes polítics internacionals. Aquest és el cas de la construcció del Eurotunel que uneix França i la Gran Bretanya pel Canal de la Mànega.

Efectivament, el 1987, dos equips de tuneladores (francès i britànic) es llancen a la cursa, cadascú des del seu costat, per guanyar el punt de trobada que es va aconseguir 4 anys després. El túnel s’inauguraria el 1996. Però van haver de superar molts reptes i incògnites. No hi havia una seguretat d’èxit en el projecte faraònic, ni suport financer públic. Finalment va costar 16.000 M € finançat per 5 bancs i van participar 10 companyies de construcció amb 15.000 empleats.

Van haver de superar:

• l’elecció de la capa geològica adequada impermeable per evitar filtracions: des de plataformes marines que emetien ones de so, perforant el llit de la mar, es va poder escollir un estrat geològic de roca “guix blau” impermeable i relativament tou; tot i així es van trobar esquerdes i falles per on l’aigua filtrava.
• el traçat: els dos equips havien de trobar en un punt determinat sense possible desviació; la clau va estar en el raig làser que feia un escombrat constant de la part construïda per indicar als ordinadors l’adreça que la tuneladora havia de prendre.
• problemes de logística i subministrament de materials.
• la possible accidentalitat específica d’aquestes condicions tan especials; ara la ventilació, la presència de gasos tòxics. (van perdre la vida 11 empleats)
• altres

Hi ha un llarg videoreportatge de 50 minuts (per capítols) de National Geographic -amb cert estil èpic mediàtic, però amb rigor tècnic- que recomanem.

http://en.wikipedia.org/wiki/Channel_Tunnel