{"id":17220,"date":"2014-08-06T15:18:19","date_gmt":"2014-08-06T13:18:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.arno.es\/arno-primer-suministrador-de-balasto-para-el-ave\/"},"modified":"2014-08-06T15:18:19","modified_gmt":"2014-08-06T15:18:19","slug":"arno-primer-suministrador-de-balasto-para-el-ave","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.arno.es\/ca\/arno-primer-suministrador-de-balasto-para-el-ave\/","title":{"rendered":"ARN\u00d3, primer suministrador de balasto para el AVE"},"content":{"rendered":"

Amb la instal\u00b7laci\u00f3 d’una segona l\u00ednia de producci\u00f3 a la cantera d’Alpedroches (Guadalajara), l’empresa lleidetana BENITO ARN\u00d3 E HIJOS, S.A. es converteix en el primer subministrador de balast per a l’AVE amb una producci\u00f3 de mes de 70.000 m3 mensuals.<\/p><\/blockquote>\n

\"\"<\/p>\n

L’empresa<\/strong>
\nL’empresa familiar BENITO ARN\u00d3 E HIJOS, S.A. es va crear fa mes de tres generacions i sempre ha estat dedicada a les obres p\u00fabliques i edificaci\u00f3, principalment a les zones d’Osca i Lleida en un principi i a Catalunya en general, i la zona centre en els darrers temps. \u00c9s propiet\u00e0ria de v\u00e0ries canteres entres les que destaquen per la seva producci\u00f3 la cantera d’ofites a Estopi\u00f1\u00e1n (Osca) i la cantera d’andesita a Alpedroches (Guadalajara). Ambdues est\u00e0n homologades per RENFE i el GIF i arriben a produccions mensuals superiors als 30.000 m3 de balast mensual cada una. Amb la qual cosa, actualment \u00e9s el major productor d\u00e0rids a Espanya per a \u00fas en traces de ferrocarril d’alta velocitat.<\/p>\n

L’adquisici\u00f3 de la Cantera d’Alpedroches a Guadalajara va entrar dins dels plans de futur que l’empresa ha iniciat en els darrers temps i que t\u00e9 com a objectiu l’expansi\u00f3 de les seves activitats, tant a nivell construcci\u00f3 com de subministre de balast per a l’AVE, a la zona centre d’Espanya.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2, amb una producci\u00f3 no massa elevada degut a que les extraccions es feien per a obres molt puntuals i properes a la cantera, aquesta va ser abandonada al poc temps.<\/span><\/p>\n

Posteriorment, a l’any 1982, una empresa alcarrenya va denunciar les quadricules mineres a les quals estava situada la cantera i aquesta va comen\u00e7ar a ser explotada per una subcontrata que va comen\u00e7ar a extreure \u00e0rid amb produccions no massa elevades. A finals de l’any 1994, amb l’homologaci\u00f3 per part del MOPTMA, l’increment de nous i importants clients com CRISTALERIA ESPA\u00d1OLA, RENFE i l’increment a la construcci\u00f3 de carreteres a les zones properes a la cantera, va fer possible que la producci\u00f3 arrib\u00e9s a m\u00e9s de 300.000 m3 a l’any.<\/span><\/p>\n

L’any 1999 va ser adquirida per BENITO ARN\u00d3 que amb unes fortes inversions tant t\u00e8cniques com humanes ha aconseguit ampliar la producci\u00f3 i seguir cobrint les necessitats de les obres de l’entorn i dels clients existents, a m\u00e9s de subministrar \u00e0rid per a l’alta velocitat.<\/span><\/p>\n

L’\u00e0rid d’Alpedroches<\/strong>
\nLa cantera d’Alpedroches es situa en una zona mixta on interfereixen el Sistema Central, format per materials antics del Mass\u00eds Hesp\u00e9rico deformats durant la orog\u00e8nia herc\u00ednica i posteriorment aixecats mitjan\u00e7ant una compressi\u00f3 en temps alpins, i la Serralada Ib\u00e8rica, una estructura de tipus extensional, formada a finals del Permi\u00e0 i comen\u00e7ament del Tri\u00e0sic.<\/p>\n

Els materials en si comprenen formacions sil\u00faricas al basament herc\u00ednico, sobre el qual se situen formacions d’edat p\u00e9rmica.<\/span><\/p>\n

En aquesta base es localitzen els materials volc\u00e0nics de composici\u00f3 andes\u00edtica formats en el per\u00edode de tect\u00f2nica Tardiherc\u00ednica, explotats en el planter.<\/p>\n

L’estructura alpina est\u00e0 controlada per un grup de grans falles com la de Somolinos, cap a l’Oest, la de Ca\u00f1amares, a la zona de Atienza, i la de Alpedroches, a la part nord. Totes elles amb falles tardiherc\u00ednicas reactivades en el Terciari. La roca que s’explota a la pedrera de Alpedroches \u00e9s una roca volc\u00e0nica massiva amb una edat establerta en el pas del Carbon\u00edfer al P\u00e9rmico amb una dataci\u00f3 absoluta de 287 + \/ – 12 ma, amb unes an\u00e0lisis de resultats dels assaigs amb valors de DLA de 14,9% de mitjana. Dels assaigs realitzats es dedueix que de tota la massa canterable estudiada d’aquesta roca andes\u00edtica per a una aplicaci\u00f3 en l’obtenci\u00f3 de balast i graveta, presenta un comportament geomec\u00e0nic de bo a excel \u00b7 lent.<\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, aquest \u00e0rid ha estat utilitzat pel Centre d’Estudis i Experimentaci\u00f3 d’Obres P\u00fabliques (CEDEX), per a la realitzaci\u00f3 de l’estudi “Revisi\u00f3 del m\u00e8tode d’assaig per a determinaci\u00f3 del coeficient de Pulido Accelerat, norma NLT-174\/93, revisada “, i posteriorment incl\u00f2s en aquesta mateixa norma, per a la seva utilitzaci\u00f3 obligat\u00f2ria com” \u00c0rid de Control “, en la realitzaci\u00f3 d’assajos, reempla\u00e7ant al anteriorment importat d’Anglaterra.<\/p>\n

La nova planta – de trituraci\u00f3<\/strong><\/p>\n

Paral \u00b7 lelament a la planta de 400 t \/ h de producci\u00f3, que ja es trobava instal \u00b7 lada a la planta de Alpedroches quan BENITO ARN\u00d3 agafar planter, (veure Roques i Minerals n ‘291) s’ha instal \u00b7 lat una nova planta per incrementar la producci\u00f3 i aix\u00ed subministrar balast al GIF en els terminis que s’exigeixen en els plecs de condicions. La nova planta, que no correspon a cap signatura en concret, consta de trituraci\u00f3 prim\u00e0ria, trituraci\u00f3 secund\u00e0ria i lloc de cribratge.<\/p>\n

Trituraci\u00f3 prim\u00e0ria El material transportat des del front de pedrera arriba a la tremuja de recepci\u00f3 de 60 m3 amb una mida 0-1000 mm. El tot-un passa de la tremuja a la matxucadora de mand\u00edbules mitjan\u00e7ant un alimentador precribador de mesures 1.300 x 5.040 mm que realitza el tall a 125 mm.<\/p>\n

La mida inferior a 125 mm, amb produccions de 100 t \/ h, cau per gravetat a un sed\u00e0s vibrant de barres que es troba sota l’alimentador precribador que separa les fraccions 0-40 mm i 40-125 mm. La fracci\u00f3 m\u00e9s petita o tot-u prim\u00e0ria mitjan\u00e7ant una cinta transportadora s’apila sobre terra mentre que la fracci\u00f3 40-125 mm, amb una producci\u00f3 de 50 t \/ h, s’envia mitjan\u00e7ant canaletes a la cinta que surt de la matxucadora de mand\u00edbules l’estoc de regulaci\u00f3.<\/p>\n

El rebuig 125-1000 mm de l’alimentador precribador, amb una producci\u00f3 de 400 t \/ h, alimenta una matxucadora de mand\u00edbules de simple efecte Nordberg amb les seg\u00fcents caracter\u00edstiques:<\/p>\n